Vocal

Score: https://www.universaledition.com/en/Works/Songs-for-Julia/P0265445

Nota de programa:

L’origen d’aquesta composició cal cercar-lo vuit anys enrere, arran de la lectura d’una antologia d’antics poemes xinesos. Alguns d’ells, força suggerents, van despertar en mi la voluntat de musicar-los, sobretot per la manera com la natura despertava una intensa emoció i generava un estat d’ànim en els protagonistes.

Aquest fet va coincidir, alhora, amb el compromís de la meva filla gran per estudiar cant de forma professional. Vaig decidir que, si sorgia l’ocasió, miraria de compondre una versió per a veu femenina i orquestra, amb la intenció d’oferir-li com a regal. 

El cicle consta de tres breus cançons i s’endinsa en un lirisme tranquil, ple de colors delicats, de ressonàncies sonores i emocionals, en el qual les ambigüitats tímbriques i harmòniques són sempre benvingudes.

L’obra ha estat ecarregada per l’Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya amb motiu dels 25 anys de L’Auditori. L’estrena va ser el dia 22 de març de 2024, amb la soprano Anna Devin i l’OBC, sota la batuta de Ludovic Morlot.

Nota de programa:

Esta composición empezó a gestarse ocho años atrás, a raíz de la lectura de una antología de antiguos poemas chinos. Algunos de ellos, muy sugerentes, despertaron en mí la voluntad de musicarlos, especialmente por la manera como la naturaleza generaba una intensa emoción al ser contemplada y, asimismo, prolongaba un estado de ánimo.

Todo ello coincidió, al mismo tiempo, con el compromiso que llevó a cabo mi hija mayor: estudiar canto de manera profesional. Decidí entonces que, si surgía la ocasión, me aventuraría a componer un ciclo para voz femenina y orquesta, para ofrecérselo como regalo

Las tres breves canciones que integran la obra se sumergen en un apacible lirismo, lleno de colores delicados, de resonancias sonoras y emocionales, en el cual las ambigüedades tímbricas y armónicas son siempre bienvenidas. 

La obra ha sido encargada por la Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya para conmemorar los 25 años de L’Auditori de Barcelona. El estreno fue el día 23 de marzo de 2024, con la soprano Anna Devin y la OBC, bajo la batuta de Ludovic Morlot.

Program notes:

This composition began to take shape eight years ago, following the reading of an anthology of ancient Chinese poems. Some of them, quite suggestive, awakened in me the desire to set them in music, especially because of the way nature generated intense emotion when contemplated and, at the same time, prolonged a state of mind.

All of this coincided, at the same time, with the commitment my elder daughter made: to study singing professionally. I decided then that, if the opportunity arose, I would venture to compose a cycle for female voice and orchestra, to offer it as a gift.

The three short songs that make up the work immerse themselves in a tranquil lyricism, full of delicate colors, sonorous and emotional resonances, in which timbral and harmonic ambiguities are always welcome.

The work has been commissioned by the Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya on the occasion of the 25th anniversary of L’Auditori. The piece was premiered in Barcelona (March 23rd 2024) with soprano Anna Devin and OBC, conducted by Lodovic Morlot.

Music: Josep Maria Guix

Comissioned by Trio Cornucòpia

PDF score: Let not my love

Lyrics: Agustí Bartra

Music: Josep Maria Guix

Diálogos: Marc Donat

Música: Josep Maria Guix

Obra encargo de L’Auditori de Barcelona

Partitura en PDF: Clara, l’art per dins

https://issuu.com/josepmariaguix/docs/clara-general_completa_definitiva-01_numerat

https://www.universaledition.com/josep-maria-guix-8296/works/ave-maria-36423

Score: https://www.universaledition.com/en/Works/Tres-cancons-sobre-poemes-d-Antoni-Clapes/P0275568

Espais que la llum perfora, 

alè que la llum penetra: 

paraules que enceten dansa 

pels fils courats del capvespre. 

Antoni Clapés: Tagrera

Llum de neu davallant 

pel pendís dels prats:

sorda memòria del glaç. 

Antoni Clapés: Arbre que s’allunyà

Una remor de silenci

s’alça del paisatge blanc – 

una emoció que vibra

    molt més enllà

d’aquest instant.

Antoni Clapés: Heimat

https://issuu.com/josepmariaguix/docs/ave_maris_stella-complet-01?utm_source=conversion_success&utm_campaign=Transactional&utm_medium=email

https://issuu.com/josepmariaguix/docs/la_dama_de_lleida-complet-01

https://www.universaledition.com/josep-maria-guix-8296/works/since-brass-36036

CALMA

Cau el dia, han callat els ocells del camí
i el vendaval del temps no mou les fulles.
Provaré de travessar aquests últims anys
amb les botes d’hivern, en una intimitat
abrigada com dèbils peus calents.
No m’oblido que mai no m’ha faltat
una cuina on poder refugiar-me.
L’ordre d’uns vidres nets.
Sento al cap la remor d’un torrent
que mai no dorm.
M’allunyo per poder, en l’obscuritat,
veure bé les estrelles,
unes flames disperses i brillants.
Encara que sigui amb poca força,
podré bufar-les i pensar un desig:
si ja no he de tornar,
que la neu caigui al camí de casa.

JOAN MARGARIT: Des d’on tornar a estimar (2015)

Score:
https://issuu.com/josepmariaguix/docs/calma-tot-01

https://www.universaledition.com/josep-maria-guix-8296/works/versa-est-in-luctum-36427

https://www.universaledition.com/josep-maria-guix-8296/works/versa-est-in-luctum-36453

Versa est in luctum cithara mea,
et organum meum in vocem flentium.
Parce mihi, Domine, nihil enim sunt dies mei.

(Job 30:31 ; 7:16)

CITA AMB EL VENT
¿D’on ve aquest vent de tardor
que empeny amb veu baixa
el pas d’un estol de grues
i s’esmuny a l’albada
entre els arbres del pati?
L’hoste que viatja sol
el sent abans que ningú.
Liu Yuxi (772-842)

(Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica. Traducció: Manel Ollé)

Score:
https://issuu.com/josepmariaguix/docs/cita_amb_el_vent-04-tot

https://www.universaledition.com/josep-maria-guix-8296/works/why-is-my-verse-36454

SONNET LXXVI
Why is my verse so barren of new pride,
So far from variation or quick change?
Why, with the time, do I not glance aside
To new-found methods and to compounds strange?

Why write I still all one, ever the same,
And keep invention in a noted weed,
That every word doth almost tell my name,
Showing their birth and where they did proceed?

O know, sweet love, I always write of you,
And you and love are still my argument;
So all my best is dressing old words new,
Spending again what is already spent;

For as the sun is daily new and old,
So is my love still telling what is told.

William Shakespeare

Cantate Domino canticum
novum quia mirabilia fecit.

Gloria.

Score:
https://issuu.com/josepmariaguix/docs/puer_natus_est_2014

https://www.universaledition.com/josep-maria-guix-8296/works/sweet-love-36271

SONNET LVI
Sweet love, renew thy force, be it not said
Thy edge should blunter be than appetite,
Which but today by feeding is allayed,
Tomorrow sharp’ned in his former might.

So love, be thou, although today thou fill
Thy hungry eyes, ev’n till they wink with fullness,
Tomorrow see again, and do not kill
The spirit of love with a perpetual dullness.

Let this sad int’rim like the ocean be
Which parts the shore, where two contracted new
Come daily to the banks, that when they see
Return of love, more blest may be the view;

As call it winter, which being full of care,
Makes summer’s welcome, thrice more wished, more rare.

William Shakespeare

TOT ÉS AHIR

Paraula nul·la: l’esdevenidor.

Cada matí retrogradem un pas.
Les banderes indiquen el camí
cap enrera per l’atemptat del vent.

El passat és la terra de cascú,
àdhuc del vianant explorador
d’un demà que es podreix sobtadament
bon punt s’aboca al finestral del temps.

Res no és nou, res no mor, tot és ahir.

PERE QUART: Quatre mil mots (1977)